A poc a poc ho ha anat conseguint, tan sols li queda arribar a terra ferma. Després de tant temps, enyora el contacte amb la superfície sòlida, ja pot sentir el frec de la sorra als peus, la calidesa de recolzar-se sobre ella sense por a caure avall.
Al mar no pot quedar-se quieta, de'n peus, ni caminar. Les onades l'han portat on han volgut, sense preguntar-li.
Nedar, de vegades, no serveix per a res.
Uns metres més avant, ja hi sóc. Pensa.
Finalment arriba, però no se'n alegra tant com pensava... ara està segura, és clar, la sorra continua allí com ella mateixa recordava, igual de càlida i suau. Entén que enyorarà el mar, les tempestes, els remolíns i tot allò en el que s'ha vist embolicada, que mal s'ho ha passat, però com ho enyorarà...
Les onades encara li mullen els peus, així que avança tant com les forces li permeten. Per últim cop es gira i alça la mirada, el mar, blau i tranquil segueix allí, que bonic és vist des de fora. Però ha decidit que no hi tornarà.
Es tomba a l'arena, recolza el cap, somrriu i tanca els ulls.
Feia temps que no conseguia somiar, fins avui.
I want to break free - Queen